Fent camí…

Adolescència i procés migratori.

Aportacions dels alumnes de l'Aula d'Acollida de l'IES Montgrí.

A L’Aula d’Acollida de l’IES Montgrí parlem molt de les nostres experiències. Venim de països molt diferents. Parlant de nosaltres mateixos, de la nostra família, de la nostra llengua, dels nostres costums,… ens coneixem més, ens fem amics, ens enriquim i ens respectem més. També escrivim i llegim les nostres experiències. Per això les hem volgut posar en aquest bloc per compartir-les amb més gent i per donar a conèixer allò que, de vegades, pel fet de ser desconegut, ens espanta.

 

[@more@]



Comentaris tancats a Fent camí…

LA MEVA ESCOLA D’ANGLATERRA

Sóc en Jamie i faig 1r d’ESO. La meva escola d’Anglaterra es deia “Kings High”. A Anglaterra comencem la Secundària quan tenim 11 anys.L’horari que teníem era de les nou fins a dos quarts d’onze; mitja hora de pati; de les onze fins un quart d’una; una hora per dinar i d’un quart de dues fins a un quart de quatre. A les classes hi havia uns 30 alumnes.

 

[@more@]Jo vaig fer primer i vaig començar segon. Jo feia matemàtiques, anglès, francès, plàstica, tecno, geografia, història, experimentals, religió i educació física.Als professors no els dèiem pel seu nom. Els dèiem “senyor o senyora” i el cognom. Exemple: Mrs. Hicks.Si no ens portàvem bé, ens havíem de quedar mitja hora o una hora quan acabàvem les classes.



Comentaris tancats a LA MEVA ESCOLA D’ANGLATERRA

Relat de la Catalina

Hola, em dic Catalina, tinc 13 anys, faig 2n d’ESO, sóc de Romania i fa un any que vaig arribar a L’Estartit.

Quan era a Romania volia venir a viure aquí perquè hi havia la meva mare i volia saber com era Catalunya perquè no hi havia estat mai però quan vaig ser aquí volia tornar a Romania. Les meves amigues em deien que tenia molta sort de poder anar a viure a un altre país. Abans de venir estava nerviosa i el dia que vaig marxar de Romania vaig plorar molt i molt.

 

[@more@]Quan vaig arribar a L’Estartit i la meva mare va obrir la porta del pis i el vaig veure tan petit, em vaig posar a plorar.El dia que vaig començar a l’institut em va agradar molt perquè vaig començar un divendres i només hi vaig anar al matí. El dilluns no em va agradar gens perquè em vaig haver de quedar al menjador . Tampoc m’agradava perquè els professors em començaven a dir coses i jo no els entenia de res.Jo no sabia parlar en català i quan les nenes  em deien coses no les entenia. Però com que sabia una mica de castellà, després em parlaven en castellà i les entenia una mica més. Cada dia, quan tornava a casa plorava, estava molt sola i molt trista.Encara enyoro moltes coses del meu país: la família, els amics, el menjar i la meva ciutat perquè m’agradava molt, però cada vegada m’agrada més estar-me aquí.M’agradaria tornar a Romania per veure els amics i la família.

 



1 comentari

Tres cançons pel clip

Omplim el nostre primer clip amb tres cançons.

La primera en català i cantada per alguns/es alumnes de l'Aula d'Acollida.

presentacio.WAV

Les dues següents són cançons de bressol en llengua àrab.

La primera ens la canta l'Houria.

bressol1.WAV

La segona ens l'ofereixen en Mustaphà i la Ibtissam.

bressol2.WAV

Esperem que us agradin.

[@more@]

Comentaris tancats a Tres cançons pel clip

LA MEVA ESCOLA DE ROMANIA

Sóc l’Oana i faig 1r d’ESO. La meva escola de Romania es deia: “Scoala generala, núm. 5”, perquè a la meva ciutat hi havia cinc escoles. El meu horari era de les 12h del migdia fins les sis de la tarda. Aquest era l’horari dels grans perquè al matí fins les 12h, a la mateixa escola  hi anaven els petits.A les dotze quan arribàvem a l’escola, ja havíem dinat.

Els alumnes de 1r i de 2n de Secundària estaven a la mateixa escola que els de Primària i a 3r de Secundària anaven a una altra escola.

[@more@]

A la meva classe hi havia 30 nens i nenes. La meva millor amiga es deia Alexandra.

Les assignatures que fèiem eren: història, geografia, matemàtiques, física, biologia, tecnologia, llengua romanesa, anglès, francès i religió.Quan parlàvem amb un professor li dèiem “senyor professor o senyora professora”.Cada professor tenia un dossier. Si no estaves tranquil, ho apuntava al dossier i havies de sortir fora de classe amb el llibre i quan venia el director li havies de dir què havies fet. Et podien castigar però no et podien pegar.A Romania l’escola era molt difícil.

1 comentari

En Mustaphà de 2n ESO

Em dic Mustaphà, tinc 14 anys, faig 2n d’ESO, sóc del Marroc i fa  nou mesos que vaig arribar  a L’Estartit.Quan era al Marroc i vaig saber que vindríem a viure a Catalunya amb el meu pare, estava molt content i tenia moltes ganes de venir. Em feia una mica de por anar a l’escola perquè pensava que no entendria res.

Quan vaig arribar a L’Estartit, em va agradar. De seguida vaig conèixer altres marroquins i em van portar a la platja a jugar a futbol i m’ho vaig passar bé.

[@more@]El dia que vaig començar a l’institut em va agradar molt. Ens va anar molt bé poder començar junts amb el meu germà perquè no teníem amics, no sabíem que havíem de fer i ens fèiem companyia. A l’institut no he tingut cap problema. A mi m’agrada estudiar. Quan vas de l’Aula d’Acollida a la teva classe a fer una nova assignatura, la trobes molt difícil i costa una mica seguir-la, però, per ara, me’n surto força bé.El que més enyoro del meu país és la família i m’agradaria tornar al Marroc per veure’ls.

Comentaris tancats a En Mustaphà de 2n ESO

Abans de venir a Catalunya…

(Catalina, Madalina, Musa, M. Belhadi, Souad, Latifa, Hanan, Houria, Jamie, Katherine, Rafik, Saikou, Abdoulie ) 

Mohamed i Souad– No tenia gaires ganes de venir, volia quedar-me al Marroc. Estava nerviós. 

Saikou- Estava content, il·lusionat tenia moltes ganes d’arribar per veure com seria el nou país. Pensava que aquí seria millor que a Gàmbia.

 Catalina- Quan era a Romania volia venir a viure aquí perquè hi havia la meva mare i volia saber com era Catalunya perquè no hi havia estat mai però quan vaig ser aquí volia tornar a Romania. Les meves amigues em deien que tenia molta sort. Abans de venir estava nerviosa i el dia que vaig marxar vaig plorar molt i molt. 

Abdoulie- Estava molt content i nerviós.

Musa- Estava content d’anar a viure on vivia el meu pare i els meus germans grans.

 

[@more@]

Jamie-  La idea de venir a viure a Catalunya no m’agradava perquè no volia deixar els meus amics. 

Madalina- Jo tenia ganes de venir a veure els meus pares i el meu germà, però no en tenia ganes perquè deixava els meus amics, els meus avis, la meva família i a més pensava que no sabia parlar la llengua del lloc on anava. 

Hanan- Tenia moltes ganes de venir perquè aquí hi havia els meus germans grans, els meus oncles, les meves cosines i els meus cosins i ells me’n parlaven molt bé. 

Houria- Jo volia venir perquè el meu pare era a Espanya i deia que era molt bonic. 

Latifa- Tenia ganes d’anar a Catalunya perquè hi havia el meu pare i els meus cosins i quan venien al Marroc me’n parlaven molt bé.

 Katherine- Jo venia amb la meva mare i la meva germana però no tenia ganes de venir perquè deixava la meva família, els meus amics, els meus professors. Jo pensava que aquí tothom parlaria en castellà i els entendria. 

Rafik- Tenia moltes ganes de venir per poder estar tots junts amb el meu pare que ja vivia a L’Estartit. Estava molt content. 

Abdoulie- Estava molt content i nerviós. 

Mustaphà- Tenia moltes ganes de venir. Tenia una mica de por d’anar a l’escola perquè pensava que no entendria res del que em dirien.

Comentaris tancats a Abans de venir a Catalunya…