Editorial maig 2007

A l’Aula d’Acollida hem estat treballant contes del nostres països d’origen.

Hem vist que n’hi ha alguns que s’expliquen a molts països diferents.

També hem conegut personatges típics de cada país:

En Joha és del Marroc, és un personatge simpàtic, de bona fe i molt ingenu.

En Pacala és de Romania i es veu que tot sovint diu mentides però sempre acaben enxampant-lo.

En Peter Rabbit és de la Gran Bretanya, és un conillet trapella que, juntament amb els seus germans fa anar de bòlit a la seva mare.

I per Bolívia es veu que volta el follet de la nit.

En aquest bloc encara hi ha alguns alumnes que volen parlar de la seva escola i alguns de la seva experiència migratòria.

[@more@]



Comentaris tancats a Editorial maig 2007

Editorial maig 2007

A l’Aula d’Acollida hem estat treballant contes del nostres països d’origen.

Hem vist que n’hi ha alguns que s’expliquen a molts països diferents.

També hem conegut personatges típics de cada país:

En Joha és del Marroc, és un personatge simpàtic, de bona fe i molt ingenu.

En Pacala és de Romania i es veu que tot sovint diu mentides però sempre acaben enxampant-lo.

En Peter Rabbit és de la Gran Bretanya, és un conillet trapella que, juntament amb els seus germans fa anar de bòlit a la seva mare.

I per Bolívia es veu que volta el follet de la nit.

En aquest bloc encara hi ha alguns alumnes que volen parlar de la seva escola i alguns de la seva experiència migratòria.

[@more@]



Comentaris tancats a Editorial maig 2007

Editorial maig 2007

A l’Aula d’Acollida hem estat treballant contes del nostres països d’origen.

Hem vist que n’hi ha alguns que s’expliquen a molts països diferents.

També hem conegut personatges típics de cada país:

En Joha és del Marroc, és un personatge simpàtic, de bona fe i molt ingenu.

En Pacala és de Romania i es veu que tot sovint diu mentides però sempre acaben enxampant-lo.

En Peter Rabbit és de la Gran Bretanya, és un conillet trapella que, juntament amb els seus germans fa anar de bòlit a la seva mare.

I per Bolívia es veu que volta el follet de la nit.

En aquest bloc encara hi ha alguns alumnes que volen parlar de la seva escola i alguns de la seva experiència migratòria.

[@more@]



Comentaris tancats a Editorial maig 2007

Visita al Castell del Montgrí.

En aquest clip us mostrem unes imatges de la visita al Castell del Montgrí.

Castell

[@more@]

 

 Castell 2

Castell 3

Comentaris tancats a Visita al Castell del Montgrí.

Conte de la Gran Bretanya. En Peter Conill.

Hi havia una vegada quatre conills que es deien Flopsy, Mopsy, Cotton-tail i Peter. Vivien amb la seva mare en un cau a sota d’un gran arbre.

La senyora Conill va anar a la fleca a comprar pa i un pastís. Els conills petits van anar al camp a buscar menjar.

La senyora conill els va avisar que no anessin al jardí del senyor McGregor, però en Peter que era molt entremaliat hi va anar i va menjar enciams i pastanagues fins que li va fer mal la panxa.

El senyor McGregor el va veure, li va córrer al darrera i cridava “Agafeu el lladre!”.

En Peter estava molt espantant i s’amagava. El  senyor McGregor el tornava a veure i li corria al darrera. En Peter va perdre les sabates i quan ja semblava que es podia escapar, es va enganxar la jaqueta a la tanca i la va perdre també.

[@more@]

 

En Peter no trobava el camí per anar a casa seva. En Peter estava a punt de plorar. Finalment va veure la porta i va sortir corrents i no va parar fins que va arribar a casa seva. Estava tan cansat que es va estirar a terra. La seva mare va veure que havia tornat a perdre les sabates i la jaqueta. La seva mare el va fer anar al llit i li va fer prendre una camamilla, mentre els seus germans menjaven pa amb llet i maduixes per sopar.

Aquest conte és de la Beatrix Potter i ens l’ha explicat en Jamie Kay

Comentaris tancats a Conte de la Gran Bretanya. En Peter Conill.

Conte de la Gran Bretanya. En Peter Conill.

Hi havia una vegada quatre conills que es deien Flopsy, Mopsy, Cotton-tail i Peter. Vivien amb la seva mare en un cau a sota d’un gran arbre.

La senyora Conill va anar a la fleca a comprar pa i un pastís. Els conills petits van anar al camp a buscar menjar.

La senyora conill els va avisar que no anessin al jardí del senyor McGregor, però en Peter que era molt entremaliat hi va anar i va menjar enciams i pastanagues fins que li va fer mal la panxa.

El senyor McGregor el va veure, li va córrer al darrera i cridava “Agafeu el lladre!”.

En Peter estava molt espantant i s’amagava. El  senyor McGregor el tornava a veure i li corria al darrera. En Peter va perdre les sabates i quan ja semblava que es podia escapar, es va enganxar la jaqueta a la tanca i la va perdre també.

[@more@]

 

En Peter no trobava el camí per anar a casa seva. En Peter estava a punt de plorar. Finalment va veure la porta i va sortir corrents i no va parar fins que va arribar a casa seva. Estava tan cansat que es va estirar a terra. La seva mare va veure que havia tornat a perdre les sabates i la jaqueta. La seva mare el va fer anar al llit i li va fer prendre una camamilla, mentre els seus germans menjaven pa amb llet i maduixes per sopar.

Aquest conte és de la Beatrix Potter i ens l’ha explicat en Jamie Kay

Comentaris tancats a Conte de la Gran Bretanya. En Peter Conill.

Conte de Bolívia. El follet de les muntanyes.

Hi havia una vegada un follet que vivia a la foscor dels boscos. Apareixia a les 12h de la nit a les cases, però no a totes, només a les cases on hi havia nens i nenes atrevits i dolents amb els seus propis pares, perquè ell sabia tot el que passava al seu voltant.

Un dia una noia que es deia Maria s’havia barallat amb els seus pares. Llavors va arribar la nit i el follet  se li va aparèixer. La noia estava dormint. Tenia els cabells llargs i els portava lligats. El follet li va enredar tota la cabelelra. Quan ja clarejava va marxar. Al matí, la noia es va voler pentinar i no va ser possible.

[@more@]

La noia va començar a cridar, llavors van anar-hi els seus pares. La seva mare de seguida va veure que havia estat el follet, perquè tothom sap que l’únic que pot fer aquestes coses és el follet.

Van haver de tallar-li tots els cabells, deixant-la ben pelada. Ella estava molt trista perquè el seu cabell era llarg, fi i molt maco.

Aquest conte l’ha explicat l’Oshín Villaroel de Bolívia.

Comentaris tancats a Conte de Bolívia. El follet de les muntanyes.

La meva escola de Gàmbia.

Sóc l’Abdoulie. Faig 3r d’ESO i fa un any que vinc a l’institut. La meva escola de Gàmbia es deia Baniko Isumaila. Nosaltres anàvem a escola a les vuit del matí i tornàvem a les dues. El divendres plegàvem a la una. A la tarda mai hi havia escola. Si pagaves el dinar dinaves i si no pagaves anaves a casa sense dinar. El dinar valia un dalasi que és la moneda de Gàmbia.

[@more@]Si arribes tard, si no vas a escola o si et portes malament, els professors et piquen. A l’escola els professors donaven feina als alumnes. Havíem de regar els plàtans i les síndries. Jo parlo fula, però a l’escola apreníem a parlar, a llegir i a escriure en anglès.

Comentaris tancats a La meva escola de Gàmbia.

Conte del Marroc. En Joha i el capità.


Hi havia una vegada tres homes i un capità. Havien de pujar una escala de cent esglaons. El capità els va dir: “ Si algú de vosaltres és capaç de pujar aquests cent esglaons d’una tirada, li donaré mil dirhams.

El primer que ho va provar, va ser un home d’Algèria i només va pujar cinquanta esglaons. Després ho va provar un home d’Anglaterra i en va pujar seixanta.

[@more@]

Finalment va començar a pujar en Joha tranquil·lament.  Quan va arribar a l’esglaó noranta-nou, li va caure un cèntim i en Joha va anar darrera el cèntim fins que va arribar a baix. Va recollir el cèntim i després va veure que acabava de perdre’n mil i això que només li faltava un esglaó.

 

Aquest conte l’ha explicat en Mustaphà Ahammar

1 comentari

Conte de Romania. En Pacala i el seu ramat.

Hi havia una vegada un home que es deia Pacala. Era pastor i tenia un ramat d’ovelles.

Un dia estava pasturant les seves ovelles i es va posar a cridar: “Socors! Que ve el llop i es vol menjar totes les meves ovelles!”. La gent del poble va deixar la feina i va anar ajudar-lo. Però quan van arribar, van veure que no hi havia cap llop i que en Pacala havia dit una mentida.

[@more@]

Un altre dia va fer el mateix i la gent també hi va anar.

A la tercera vegada, quan el llop hi va anar de veritat, en Pacala es va posar a cridar molt fort que el llop se li menjava les ovelles. Aquest cop ningú hi va anar i al final el llop se li va menjar tot el ramat.

 Aquest conte l’ha explicat l’Andrei Blanariu

Comentaris tancats a Conte de Romania. En Pacala i el seu ramat.